CURIOSITATS
Posible origen de la Fira de La Jana
( Autor: Pere Simó Valles)

     Poc s'ha escrit i, molt menys, investigat per l'origen de La Fira de La Jana, per això em va cridar l'atenció, a l'arribar a les meves mans El Llibre de Poblacions I Privilegis de l'Ordre de Santa María de Montesa (1234-1429) - d'Eugenio Diaz de Manteca, publicat per la Excma. Diputació de Castelló en 1987 -, el "Privilegi" que concedeix el "Mestre de Montesa" a cinc llocs del Maestrat per a constituir un "Tribunal del Ligalló"

      Aquestes institucions juridic-ramaderes ja exercien els seus drets, en el segle XIII en extenses comarques de la Corona Catalano-Aragonesa. De tots és conegut que el "Ligallo de Terol" existeix des de 1259, (1), li segueix el de Morella constituït en 1271 (2), el de Sarrión en 1334 (3) i, segurament a causa de la importància ramadera de la comarca, s'institueix el de La Jana en 1358 (Milián i Boix en "Notes per a la Història del Ligalló de Morella", parla d'un document de 1408, que se cita el "Ligalló de Tortosa", el que demostra la penetració d'aquesta Institució en terres del principat)

      És estrany que fins la data, no existeixi cap document, almenys jo no tinc notícia , que acrediti l'existència legal de "La Fira de La Jana". Per això m'atreveixo a formular la hipòtesi que "La Fira de La Jana" va poder néixer expontaneament, com fet consumat, a arrel de la constitució del Tribunal del Ligalló, com exposaré a continuació.

     El dia 22 de Març de 1358, a petició dels llocs de Càlig, Canet, Rossell, La Barçella i La Jana, qui al meu entendre va ser, el millor "Mestre de Montesa", Pere de Thous concedeix, des del Castell de Coves de Vinromá, el "Privilegi i les ordenances del Tribunal del Ligalló". Davant aquests fets resulta significatiu destacar, el caràcter comunitari dels pobles, agrupant-se per a formalitzar la petició al Senyor natural, l'Ordre de Montesa, i al seu torn la importància que deuria tenir la ramaderia, en aquest cas l'extraviada "bestiars mostrench, exerrats i radives" ja que era la funció primordial del aquest Tribunal del Ligalló, com es veu en els Capítols de les Ordenances" i que molt bé va defensar Gual i Camarena en el seu excel·lent treball "La ramadería Hispà-Medieval i les seues institucions", discrepant d'autors que ho defineixen com un Tribunal de pastors que jutjava renyines, robatoris de bestiar i uns altres, com un mapa de camins, abreuadors, apriscos i altres, que no era més que el cèlebre "Llibre dels Pastorets" (Castellfort, Cantavieja, Tortosa). (4).

      El citat Privilegi consta de setze Capítols. Ja en el Capítol primer es fonamenta la meva hipòtesi del possible naixement de "La Fira de La Jana" "que'l dit Ligalló sia fet en el dit loch de La Jana dàcí avant, és a saber ho dilluns inmediat sigüent aprés de la festa de la Pasqua de la Resurrecció de nostre Senyor, i de la festa de Simoni i Judas, com as del mes d'octubre, cascun any".

      La festivitat de San Simón o Judas és el 28 d'Octubre i no pot ser sol casualitat que coincideixi amb el primer dia de "Fira", sinó que existeix un motiu, perquè comparant les dates de reunió del "Ligalló de Morella" veiem que són una, el tercer dia de Pentecostés, i l'altra, el dia 29 de Setembre, al meu entendre, amb molt sàvia mesura s'avança en un mes a Morella la reunion de Tardor, creo que per motius climatològics, ja que varia molt l'entrada dels primers frets a Morella, respecte al Baix Maestrat. Així doncs, l'esmentada data del 28 d'Octubre, va poder ser escollda per dues raons, una el fet d'existir "Fira" o mercat de bestiar, com ha ocorregut en altres llocs sent l'única dada que ho pot acreditar, els censos del 1331, en els quals hi ha una partida del terme cridada "Corral dels Pastors", l'altra que entenc més lògica i abans esmentada, al referir-me a Morella, és aprofitar els últims dies del bon temps de la Tardor per a una concentració humana en cert lloc, en aquest cas La Jana, i és fàcil deduir que aquesta reunió del gremi ramader, propens al tracte, concentrés a la Jana a altres gents, com tratants de muls, comerciants de teixits, faixes i flassades morellanes, per a pal·liar els rigors invernales en portes. Si a això afegim certa expansió demogràfica en la comarca, veiem possible una concentració de gents considerable per a l'època; en efecte La Jana, amb El Carrascal, en 1320 tenia 86 focs (5) i onze anys més tarda, en els censos de 1331 (6) figura que existeixen 103 propietaris i en 1336 (7) puja ja a 98 focs. De nou he de citar a Gual Camarena que indica la possibilitat que, mes avant, s'afegissin Xert (8) i altres llocs, puig hi ha un estímul per a l'agrupament "Del dit loch i comú dels dits lochs", Capítol 13: es percep una part del preu de venda del bestiar sense amo, i un exclusivismo dels llocs agrupats en el Ligalló, doncs els quals no pertanyen a dita Ligalló, no participen dels beneficis i perden les bèsties sense amo(Cap. II). Si analitzem les ordenances en elles s'estableix que loch on ligallo n'us faça" d'això pot deduir-se que havia una relació entre ells i els seus membres,si podien reclamar el bestiar perdut, el que afegiria mes gents ala reunió del 28 d'Octubre a La Jana.

      Molts es preguntaran el per què escollir La Jana per a constituir el Tribunal del Ligalló; ho diu clarament la pròpia Concessió del Privilegi, "lo dit loch nostre de La Jana ésser suficient i convinen a tenir a celebrar ho dit Ligalló, com sía i stía quasi enmig de tots els lochs damunt dits", és a dir, la seva situació geogràfica, emplaçada en una llargària corredor entre muntanyes d'adreça nord-sud, que ho relaciona amb la comarca de Tortosa va deure ser una via tradicional de transhumancia.

     Això ho acredita l'extensa xarxa de camins que creuen el seu petit térme municipal, així com els seus molts abreuadors, assenyalats en el plànol adjunt, en el qual també ressenyem el lloc on es reunia el bestiar per a la seva identificació, cridat encara "El Tancat".

      Tota aquesta grandesa per a la nostra Vila va sucumbir, segurament com a conseqüència de la Desamortizació en 1835; en efecte sabem que, el Tribunal de Ligalló de Morella es va dissoldre el 16 de febrer de 1835. Afortunadament ha sobrivivido "La Fira" fins els nostres dies. I així vam arribar a l'any 1974 en el qual es perd la data del 28 d'Octubre, passant a l'últim dissabte-diumenge del mes, segons es dedueix de l'acord adoptat en la sessió de l'Ajuntament el dia 1 d'octubre de 1974; i a proposta de la Germanor de Pagesos i ramaders es va celebrar els dies 26 i 27 d'octubre d'aquest any, com a conseqüència de la industrialització de la comarca, fet que impedia l'assistència de gents en dies laborables. És notori l'esforç que sempre han fet les autoritats locals per a mantenir i realçar la nostra Fira, serveixin d'exemple les primeres Jornades Culturals que es van realitzar l'any 1983 i que van constituir un èxit. Notes: (1) GUAL/ I CAMARENA M. La Ramadería Hispà-medieval i els seues institucions. (2) MATEU IBARS J. Aureum Opus. (3) MANUEL DE BOFARULL. Col·lecció de documents inèdits de la Corona d'Aragó. Volum XL. (4) JOSE FOGUET. Conferència sobre "Costum de Tortosa". 1934. (5) GARCIA GUIJARRO RAMOS L. Dades per a l'estudi de la renda feudal maestral de l'Ordre de Montesa en el segle XV. València 1978.

     

Notas:

     (1) GUAL Y CAMARENA M. La Ramadería Hispano-medieval y les seues institucions.

     (2) MATEU IBARS J. Aureum Opus.

     (3) MANUEL DE BOFARULL. Colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón. Volumen XL.

     (4) JOSE FOGUET. Conferencia sobre "Costumbre de Tortosa". 1934.

     (5) GARCIA GUIJARRO RAMOS L. Datos para el estudio de la renta feudal maestral de la Orden de Montesa en el siglo XV. Valencia 1978.